Tipus de pesca

Encerclament

L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua que atrau als peixos i, amb un barca molt més gran amb l'ajut d'una xarxa, encercla la més petita i captura els peixos que, atrets per la llum del focus, van cap al parany. El nombre de tripulants que van al vaixell és de 10-13 i capturen els peixos prèviament detectats amb màquines específiques.

Ròssec o bou

La pesca d'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. Científicament es divideix aquesta tècnica de pesca entre l’arrossegament en la zona de fons i l’arrossegament en la zona per sobre de la del fons. La pesca d’arrossegament feta a les fondàries mitjanes del mar atrapa peixos pelàgics com l’anxova, la tonyina i el verat en canvi si s’arrossega més al fons es pesca, per exemple, bacallà, calamars, gambes i peixos de roca. La pesca d'arrossegament es realitza per vaixells de pesca de dimensions variables i pot ser dut a terme per un sol vaixell pesquer o per una parella. La pesca d’arrossegament ha estat implicada en el declivi d’una gran varietat d’espècies de peixos i d’altres animals marins com els coralls. La pesca d’arrossegament està limitada, segons els països, però no pas prohibida globalment.

Palangre

Un palangre és un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels Països Catalans i que bàsicament consisteix en una llença (corda llarga) que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams. La mida d'aquests hams depèn dels peixos que es volen pescar. De palangres no en paren un de sol, sinó que n'ajunten diversos segons el tipus d’embarcació. Els peixos pescats amb palangre en general són considerats d'alta qualitat. El palangre es caracteritza per ser un tipus de pesca amb bones propietats selectives, en el sentit que es pot escollir el tipus de peix desitjat, al contrari que típicament, per exemple, l'arrossegament, al qual és habitual capturar tota mena d'éssers marins. A més, una cosa que aporta major selectivitat és el fet que els palangres poden atraure peixos que es trobin a varis centenars de metres de distancia, ja que els peixos grans que s'hi solen pescar estan disposats a desplaçar-se més lluny per a alimentar-se que els petits. La pesca accidental de mamífers amb el sistema de palangre no és greu. En canvi, seria possible danyar accidentalment alguna au marina que s'hi acosta atreta pel menjar dels hams. Això es pot evitar, o com a mínim disminuir, si es prenen certes mesures preventives com, per exemple, enfonsar més profundament la carnassa o posar línies sobre el palangre. La pesca fantasma amb aquest sistema és un problema menor i no es considera que el palangre causi efectes adversos significatius a l'hàbitat. L'eficiència energètica d'aquest tipus de pesca és alta.

Nanses

La pesca amb nansa constitueix un veritable parany per al peix que gosa entrar-hi. Atret per l'esquer que hi ha a l'interior, el peix o el crustaci s'introdueix innocentment en la nansa i després no en pot sortir perquè ha entrat per un embut. Tot i que la pesca amb nansa és un mètode tradicional de pesca, no podem dir que hagi desaparegut, ja que s'ha adaptat a nous materials i maneres de fer. El fons marí de la nostra costa també ha sofert canvis i el peix que s'obté actualment amb aquest mètode és molt diferent a fa algunes dècades. El principal avantatge d'aquest sistema és que permet pescar en zones rocoses, preferides per alguns bancs de peixos, on no hi arriben les xarxes i, per tant, no són accessibles per a les barques d’arrossegament. Els pescadors diversifiquen els mètodes de pesca per aconseguir el màxim rendiment. La pesca amb nansa és i era un mètode complementari per obtenir peix, és a dir que els nansers també podien pescar amb tremall, al volantí, etc., al mateix temps que amb la nansa.

Tremall

El tremall, sovint anomenat genèricament «xarxa», és un art de pesca extremament popular a les nostres costes. És format per peces d’aproximadament 1'5 m d’alçada per uns 80 a 100 metres de longitud. De cadascuna d’aquestes peces «individuals» se’n diu tremall o, també «peça». Un tremall consta de tres xarxes, de les quals les dues exteriors són iguals i cadascuna d’elles s’anomena armall. La xarxa interna té la malla molt més petita i la seva superfície és d’aproximadament el doble que la dels armalls. Els pescadors, d’aquesta xarxa, en diuen lli. En tota la longitud el tremall té dues cordes. La de dalt és el buldau de suros i la de baix el buldau de ploms. Aquestes cordes superior i inferior s’hi amarren verticalment les tres peces que formen el tremall. L’eficàcia del tremall com a art ve del fet que el lli és notablement més gran que els armalls. Com que les tres xarxes van lligades als buldaus i el lli és més gran que els armalls, el lli fa bosses i els peixos hi queden embolicats. És a dir, quan un peix arriba a la xarxa, travessa un dels armalls sense saber-ho, perquè la malla d’aquesta xarxa és ampla. Aleshores toca el lli amb el musell però, com que aquesta xarxa és molt més gran i queda fluixa, no se n’adona i el va empenyent fins que travessa l’armall del cantó contrari d’aquell per on ha entrat. Quan ja ha estirat tant el lli i aquest ja no es dóna més, el peix intenta girar cua, però ho fa per una malla diferent de la que ha passat i, a més, les espines se li queden enganxades a les malles. El peix, doncs, queda agafat al tremall, i és el que en llenguatge de pesca se’n diu «quedar emmallat».

Gànguil

El gànguil és un tipus de pesca que es fa amb una xarxa d’arrossegament estreta. El seu ús és antic però avui en dia no s’utilitza enlloc, excepte a l’Albufera de València on s'empra per pescar anguila i altres peixos.

Llença

Consisteix en un ham que es manté enfonsat mentre que una part sura. El palangre està format per una successió d'aquestes.

Volantí

El volantí és un art de pesca a base d'unes varetes disposades en creu amb quatre hams. La pesca al volantí és un tipus de pesca molt comuna i preferida pels pescadors, no professionals, de les Illes Balears i de les Terres de l'Ebre, i que disposin d'embarcació o que pesquin a la vora d'un espigó o moll. Una gran diferència respecte a altres pesques és que es nota molt bé quan el peix menja (pica) i/o quan s'enganxa. Així resulta més fàcil pescar i que la pesca sigui més efectiva. Un dels inconvenients, i més pels que no tenen tanta pràctica, és que hi ha possibilitat que el fil s'emboliqui. Cada vegada que el fil s'embolica, s'ha d'adobar i això implica perdre temps de pesca efectiva. El volantí és un estri de pesca format bàsicament per un tros de suro, fil transparent de niló, hams i un pes o escandall de plom. Amb el pas del temps el suro ha canviat per altres materials sintètics. Això fa que el material sigui més resistent i duri més.

Curricà

La pesca al curricà es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert, en grans embassaments, en llacs interiors o en rius. La pesca al curricà, acostuma a estar dirigida a peixos depredadors, ja que aquests ataquen només esquers en moviment. Se solen usar tant cimbells (esquers artificials) com naturals (vius o morts). Així mateix, es pot treballar en superfície, a mitges aigües o en profunditat segons l'espècie perseguida. Per a fer curricà de fons o a mitges aigües s'utilitzen línies plomades, ploms enganxats a la línia, o profunditzadors. Es pot practicar durant tot el dia, però algunes espècies són específiques per al curricà nocturn.

Sonsera

Es tracta de la pesca amb xarxa, amb la diferència que aquesta xarxa té una llum (o forat) de malla molt petit.

Llucera

És el nom que es dóna a la solta (xarxa llarga i alta) per pescar lluç.

Agullera

Es tracta d'una malla especial per a pescar agulles, amb una llum (forat) molt prima.

Bussó

Es cala principalment a les vores del riu i en alguns canals que connecten les basses amb el mar i s’utilitza per capturar l’angula. Les anguiles es reproduixen al mar dels Sargassos, a l’Atlàntic Nord. Les larves migren cap a Europa aprofitant els corrents oceànics. Atretes per les aigües dolces continentals, remunten els rius agrupades en bancs en forma de cordó i és en aquest moment quan se les captura. La campanya de pesca al Delta de l'Ebre s’inicia el 20 d’octubre i acaba el 10 de març i hi ha 340 punts autoritzats.

Gàbia

Un cop s’ha arribat al lloc on el patró vol pescar, la tripulació (normalment hi van el patró i un mariner) llança el ferro al mar localitzable amb la boia corresponent. La barca té un gigre (torn de construcció) de petites dimensions on va enrotllat el cable a l’extrem del qual s’amarra el ferro. Aleshores, s’allibera el fre del gigre i la barca s’allunya de l’àncora entre 200 o 300 metres, depenent de les característiques del calador. Per la proa es llancen quatre gàbies, dues per cada banda de la barca. Cada gàbia va lligada de manera independent a un cap o a un cable i els de les gàbies del mateix cantó passen per una mateixa corriola i es lliguen a una o dues cornamuses a la banda corresponent dins de la barca. Un cop tot és ben amarrat, el gigre de la barca va recollint i enrotllant, a poc a poc, el cable del ferro, fent que la barca reculi. D’aquesta manera, les gàbies s’arrosseguen pel fons amb l’esperança de capturar les espècies cercades. Quan s’arriba a tocar la boia amb la popa s’han de llevar les gàbies. Normalment, en aquesta operació, la barca ha estat pescant al voltant de vint minuts. El producte de la pesca se separa per espècies i després es passen els animals per un sedàs, de manera que només quedin a bord els que tenen la mida establerta per la legislació i són aptes per a vendre. Els altres es tornen al mar.

Cargolera

Les cargoleres són un tipus de nansa o gàbia especial per a cargols.

Artesanal

La pesca artesanal és la que es fa a petita escala, aquella que està estretament lligada a la vida dels pescadors, el que es pesca aquell dia és venut o com a molt congelat. És el tipus de pesca amb menys emissions de CO2, la més justa degut al comerç directe del pescador amb el comprador i la que garanteix millor qualitat del producte, ja que es pesca i es ven el mateix dia.

Semiindustrial

És la pesca a mitjana escala, té relació amb els pescadors, però la constitució piramidal de l’empresa és més clara. Mentre que una part de la producció està destinada al consum directe, l’altre part serà processada en forma de farines de peix i conserves, en alguns casos, fins i tot tenen tractament amb gel o químics per conservar el peix.

Industrial

És la pesca a gran escala, no hi ha relació amb les confraries i pescadors sinó que l’estructura s’assembla a una fàbrica de producció. El que es pesca es processa, moltes vegades al mateix vaixell, i pot passar força temps fins a la comercialització del producte. És la que més emissions de CO2 genera.

Rastell de cadenes

Aquest art el forma una estructura de ferro o acer de forma rectangular i vertical, ampla i baixa. Aquesta estructura va soldada perpendicularment a una altra igual o molt semblant on s’amarren un seguit de cadenes a la part posterior formant com un semicercle. Aquestes estructures porten una xarxa posterior on es recull la captura. Per tal de reforçar aquests rectangles allargassats i baixos es posen transversalment un seguit de travessers per donar resistència al conjunt. Una barca pot pescar simultàniament amb un o dos rastells i, quan se n’empren dos, poden posar-se en sèrie o en paral·lel. Segons el nombre de rastells i si van en sèrie o en línia, les dimensions permeses i el nombre de cadenes és variable.